Per a Sergio Codera (Barcelona, 1980), les tecnologies i la seva fe religiosa sempre han anat de la mà. No en va li van regalar, per a la primera comunió, un ordinador Amstrad CPC, «que era un rotllo perquè trigava molt per fer qualsevol cosa», li explica a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA des de Sevilla. Allà va créixer després que la seva mare, emigrant sevillana, tornés a Andalusia quan ell encara era petit.

Mai no es va desvincular de la religió ni de la tecnologia. D’una banda, es va acabar ordenant capellà. De l’altra, va continuar fent camí en la tecnologia i la comunicació. “La comunicació és molt important en tots els àmbits i també en la religió. Ja ho deia Sant Joan a l’Evangeli: «Al principi existia la Paraula, i la Paraula estava al costat de Déu, i la Paraula era Déu». Això ens dóna la mesura de com és d’important la paraula i el concepte de comunicació”.

En l’actualitat és popular pels continguts que penja a les seves xarxes socials, les seves intervencions a la televisió i el grup que ha conformat amb altres religiosos llatins que també són actius en xarxes i es fan dir ‘Curas locos’. Però el seu darrer projecte és el que té més elements didàctics i adreçats a evangelitzar. El seu públic objectiu, de moment, són alumnes sevillans d’entre 1er d’ESO i 2on de Batxillerat. Amb ells empra la intel·ligència artificial per al procés d’evangelització.

Qualsevol ajuda és poca per a una Església catòlica que s’enfronta a un repte als nostres dies: recuperar la fe dels joves. L’escenari és complicat: segons el CIS del juliol del 2021, Espanya és menys catòlica que mai. El percentatge de persones que es consideren catòliques ha baixat des del 90,5% el 1978 fins al 55,4% el 2021. I és en els joves on s’acusa més l’absència de fe. La major part de la franja entre 18 i 24 anys es defineix com a no creient. El 78,1 dels joves ho era el 1990. El 2021, només el 28,1%. El missatge de la fe cristiana sembla cada cop menys interessant.

Si alarmants són aquestes xifres, pitjor pronòstic té la vocació del sacerdoci. Aquest any, per primera vegada a la història, el nombre de seminaristes majors a Espanya ha baixat fins als 974 el curs 2022-2023, 54 menys que el curs 2021-2022, segons l’estadística de seminaris publicada al març per la Conferència Episcopal Espanyola. Dades que reflecteixen una tendència a la baixa respecte als anys anteriors: 1.128 el curs 2019-2020; 1.066 el curs 2020-2021; i 1.028 el curs 2021-2022.

El llegat de Don Bosco

Davant aquesta tessitura, un experiment salesià. La congregació influeix, segons el sacerdot: «Com a Salesià, el meu gran referent va ser Sant Joan Bosco. I ell va ser el primer que va sortir corrent a comprar una impremta quan encara no era un invent molt avançat. Per imprimir llibres per als xavals. Com a fill de Don Bosco que sóc, veig que la nova revolució és la intel·ligència artificial. I que si ell visqués, també hi recorreria», aclareix Sergio quan se li pregunta per les possibles incompatibilitats entre la fe catòlica i les noves tecnologies.