Després dels dies de carnaval, les cases salesianes comencen la Quaresma amb la celebració del Dimecres de Cendra. «Recorda que ets pols i en pols et convertiràs». «Converteix-te i creu en l’Evangeli». Aquestes dues oracions es repetiran avui a parròquies, col·legis i grups de la Família Salesiana, i s’acompanyaran amb la imposició pel capellà d’una petita quantitat de cendra al cap fent el senyal de la creu.

Alumnes, educadors, personal d’administració de servei i membres de la Família Salesiana, entre d’altres, participaran en aquestes celebracions on se’ls convidarà a la reflexió, la conversió i l’autenticitat. La cendra beneïda és un recordatori de l’efímer de la vida. Serveix alhora com a preparació als signes de vida de la llum, l’aigua i el foc que es fan servir a la Pasqua de Resurrecció.

Els gestos de la Quaresma: dejuni, almoina i pregària

El temps de Quaresma té associada una altra paraula: penitència. Un canvi de mirada i de mentalitat que caracteritzen el cristià: la recerca de Déu per sobre de les coses del món.

El dejuni i l’abstinència són dues paraules que també marquen la Quaresma. Les ha establert l’Església amb consonància amb l’Evangel i tenen sentit amb la preparació de l’ànima.

A la Quaresma es convida els catòlics a insistir en l’oració, donar gràcies al matí, demanar perdó per les possibles faltes i pregar pels més necessitats.

Així mateix, l’almoina ve en ajuda del cristià que té l’oportunitat especial en aquest temps de dedicar el seu temps o diners als necessitats, compartir allò que té i també allò que és.

La cendra que es fa servir a cada inici de Quaresma no és fruit de qualsevol crema d’objectes. La que s’imposa avui dia al cap dels catòlics prové dels palmells i rams del Diumenge de Rams de l’any anterior. D’altra banda, la cendra és un signe que recorda com es vivia la Quaresma a l’Església primitiva. Segons la tradició, al voltant dels segles V i VI. Els primers cristians feien la penitència de forma pública amb un sayal i el solien acompanyar de cendra a partir del segle VII.