La Plaça de Sant Pere va ser escenari, aquest passat dissabte 26 d’abril, de la santa missa exequial pel difunt papa Francesc.

La celebració va ser presidida pel Degà del Col·legi Cardenalici, el Cardenal Giovanni Battista Re, qui en la seva homilia va traçar un retrat profund i entranyable del pontífex argentí, ressaltant el seu llegat d’humilitat, proximitat i servei. Una cerimònia sòbria, com el mateix Francesc ho va disposar, a la qual van concórrer més de 200.000 persones.

“Estem reunits en oració entorn de les seves restes mortals amb el cor trist, però sostinguts per les certeses de la fe”, va expressar el Cardenal Re a l’inici de la seva reflexió, evocant no sols el dol de l’Església, sinó també la seva esperança. “L’existència humana no acaba en la tomba, sinó a la casa del Pare, en una vida de felicitat que no coneixerà l’ocàs”.

L’homenatge va ser tan global com íntim: delegacions de desenes de països, líders d’altres confessions religioses i milers de fidels de tot el món van omplir la plaça. Entre ells també els cardenals salesians que participaran en els pròxims dies en el conclave que triarà al nou successor de Pere.

Una homilia resumeix el seu Pontificat

Un dels moments més emotius de l’homilia va ser el record de l’última aparició pública del Sant Pare: “La seva última imatge, que romandrà en els nostres ulls i en el nostre cor va ser en la solemnitat de Pasqua, quan Francesc, malgrat els greus problemes de salut, va voler impartir-nos la benedicció des del balcó de la Basílica […] en una última abraçada amb tot el Poble de Déu”.

El Cardenal Re va repassar els moments decisius de la seva vida: la seva elecció com a pontífex el 13 de març de 2013, el seu pas per la Companyia de Jesús, i les seves més de dues dècades de servei pastoral a Buenos Aires. Va destacar l’elecció del seu nom, Francesc, com una decisió “programàtica i d’estil”, inspirada en sant Francesc d’Assís i que marcaria el rumb del seu pontificat.

“Va ser un Papa enmig de la gent amb el cor obert cap a tots”, va resumir Re. El seu mode pastoral, va afegir, “va establir un contacte directe amb les persones i amb els pobles, desitjós d’estar prop de tots, amb especial atenció cap a les persones en dificultat”.

Un dels eixos centrals de l’homilia va ser l’èmfasi del papa Francesc en la misericòrdia, un concepte que va definir el seu pontificat. “El papa Francesc sempre va posar en el centre l’Evangeli de la misericòrdia, ressaltant constantment que Déu no es cansa de perdonar-nos: Ell perdona sempre”, va dir Re.

Gratitud i esperança

També va ser recordat per la seva atenció als exclosos: “Innombrables són els seus gestos i exhortacions a favor dels refugiats i desplaçats”, va dir el cardenal, evocant el seu primer viatge a Lampedusa, símbol dels drames migratoris, i la seva valenta visita a l’Iraq en 2021, on “aquesta difícil Visita Apostòlica va ser un bàlsam sobre les ferides obertes de la població iraquiana”.

En el seu incansable defensa de la pau, Francesc va denunciar amb fermesa la lògica de la guerra: “La guerra –deia– no és més que mort de persones, destrucció de cases, hospitals i escoles”. «La guerra –va emfatitzar el purpurat– sempre deixa al món pitjor de com era en precedència: és per a tots una derrota dolorosa i tràgica».

En aquest esperit, va promoure la cultura de la trobada enfront de “la cultura del descart”, i va proclamar amb insistència: “Construir ponts i no murs”.

Amb aquest missatge de gratitud i esperança, l’Església universal va acomiadar al 266è successor de Pere: un pastor senzill, un servidor apassionat de l’Evangeli i un home que –com ell mateix somiava– va saber viure i morir “amb olor d’ovella”.

Descansará en Santa María la Mayor

Tras la celebración de la misa funeral por el papa Francisco, el féretro con los restos mortales del Santo Padre, fueron trasladados en el papamóvil, por las calles de Roma, desde el Vaticano hasta la Basílica papal de Santa María la Mayor de la ciudad italiana. Muchos fieles pudieron despedirse del Papa, apostados en las calles, a lo largo de este recorrido.

Cumpliendo su expreso deseo, los restos mortales de Francisco descansarán en una capilla de la Basílica dedicada a la “Virgen del Pueblo”, y no en las grutas vaticanas. Esta advocación mariana tiene su origen en Italia a raíz de la Salus Populi Romani, venerada en este lugar desde hace siglos. A ella el Papa rezaba con especial devoción antes y después de sus viajes apostólicos por los países que visitaba.